El tiempo entre costuras - El temps entre costures

¡Buenas!

Hoy traigo una nueva recomendación: se trata de "El tiempo entre costuras", una novela de María Dueñas. Esta obra tuvo mucho éxito y a mí me llamó la atención porque la protagonista es una costurera y mi madre también lo es, así que decidí regalárselo. Pese a mi detalle, mi madre todavía no se lo ha leído (ya han pasado 2 años) porque dice que "no ve el momento de empezar" y yo le reprocho siempre que probablemente sea el único libro en el que se empleen verbos como "hilvanar" o "zurcir", tan usados en el "argot costuril".

La novela narra la historia de Sira Quiroga, una madrileña que estaba destinada a una vida modesta y sin sobresaltos. Un buen día, sin comerlo ni beberlo, deja todo lo que ha conocido para ir tras su amor, un amor arrebatador que la hace cambiar su forma de ver el mundo. En poco tiempo, ese amor se desvanece y ella se encuentra sola en una ciudad extranjera y en una época convulsa en la que es difícil recibir noticias sobre España. Llega a Tánger cuando apenas ha cumplido 20 años, pero lejos de sentirse intimidada, lucha por salir a flote y hacerse valer, montando un taller de alta costura. Con ayuda de varios amigos de la alta sociedad de Tetuán y de Tánger, empieza a labrarse una reputación y a poder charlar con altos cargos que le permiten conocer la realidad de la España en guerra. Y, aunque ha vivido buena parte de su vida lejos de su país natal, decide abandonar su posición privilegiada en África y regresar para poder ayudar en la medida de lo posible. Regresa a España bajo el nombre de Arish Agoriuq (su nombre al revés), haciéndose pasar por una modista tetuaní que hará las delicias de esposas y amantes de los más altos cargos del ejército, tanto español como alemán, pudiendo así proporcionar información a aquellos que intentan derrocar el régimen.

Me encantó la forma que tiene María Dueñas de describir los espacios: cuando habla sobre Tetuán y Tánger no sólo describe cómo están dispuestos los edificios y cuál es su color sino que habla de cómo incide la luz en las palmeras, de cómo huelen las calles a especias y del ruido que producen las plazas llenas de cafés. Convierte a Sira, una chica inculta que ha salido de un taller de costura del barrio madrileño de Lavapies en el que su madre le enseño a coser en toda una dama de la alta sociedad, ganándose su reputación a través de los diseños y de las telas de sus vestidos. Dueñas explica cómo se debe colocar la tela para hacer unas mangas, cómo cortar los patrones, como pespuntear un dobladillo...

Sin duda, es una obra que recomiendo de todas todas, una de esas historias que te tienen enganchado desde la página 1 y desde luego ¡espero que mi madre se decida de una vez a leerlo!

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Bones!

Avui us porto una nova recomanació: es trata de "El temps entre costures", una novel·la de María Dueñas. Aquesta obra va tenir molt d'èxit i a mi em va cridar l'atenció perquè la protagonista és una costurera i ma mare també ho és, així que vaig decidir regalar-li. Tot i el meu detall, ma mare encara no l'ha llegit (ja han passat 2 anys) perquè diu que "mai troba el moment de començar" i jo li retrec sempre que probablement sigui l'únic llibre en el que s'emprin verbs com "hilvanar" o "sargir", tan usats a l'"argot costuril".

La novel·la narra la història de Sira Quiroga, una madrileña que estava destinada a una vida modesta i sense sobresalts. Un bon dia, sense moure un dit, deixa tot el que ha conegut per anar darrere del seu amor, un amor captivador que la fa canviar la seva forma de veure el món. En poc temps aquest amor se'n va a norris i ella es troba sola a una ciutat estrangera i en una època convulsa en la qual és difícil rebre notícies sobre Espanya. Arriba a Tànger quan només té uns 20 anys, però lluny de sentir-se intimidada, lluita per sortir endavant i fer-se valer, muntant un taller d'alta costura. Amb ajuda d'alguns amics de l'alta societat de Tetúan i Tànger, comença a conseguir una reputació i a poder parlar amb alts càrrecs que li permeten conèixer la realitat de l'Espanya en guerra. I, tot i que ha viscut bona part de la seva vida fora del seu país natal, decideix abandonar la seva vida privilegiada a l'Àfrica i tornar per a poder ajudar en el que pugui. Torna a Espanya sota el nom de Arish Agoriuq (el seu nom al revés), fent-se passar per una modista tetuaní que farà les delicies d'esposes i amants dels més alts càrrecs del exèrcit, tant espanyol com alemany, podent així proporcionar informació a aquells que intenten derrocar el règim.

Em va encantar la forma que té María Dueñas de descriure els espais: quan parla de Tetuán i Tànger no només descriu com estan disposats els edificis i de quin color són sinó que parla de com incideix la llum a les palmeres, de com oloren els carrers a espècies i del soroll que fan les places plenes de cafés. Converteix a Sira, una noia inculta que ha sortit d'un taller de costura del barri madrileny de Lavapies en el qual sa mare la va ensenyar a cosir en tota una dama de l'alta societat, guanyant-se la seva reputació a través dels dissenys i de les tel·les dels seus vestits. Dueñas explica com s'ha de col·locar la tel·la per a poder fer una màniga, com tallar els patrons, com cosir una vora...

Sens dubte, és una obra que recomano de totes totes, uan d'aquestes històries que et tenen enganxat des de la pàgina 1 i per descomptat ¡espero que ma mare es decideixi d'una vegada a llegir-lo!