Aún así, os quiero hacer una primera recomendación de un libro que me sorprendió gratamente: se trata de Las Metamorfosis de Ovidio. Un clásico. Y como clásico, pensaba que iba a ser un bodrio, porque un par de historietas sobre ninfas y dioses están bien, pero un libro de más de 200 páginas lleno de esos cuentecillos, como que no. Me tuve que leer este libro por obligación para una asignatura de la carrera y la verdad es que me lo he vuelto a leer por voluntad propia un par de veces.
El libro narra una serie de transformaciones que sufrieron los dioses clásicos y toda una serie de personajes que vagaban a su alrededor. Se atribuye a Ovidio, aunque en realidad se supone que el autor simplemente compiló una serie de mitos que se transmitían de forma oral. Los dioses clásicos, en particular Zeus, eran muy dados a transformarse en diversos animales para conseguir seducir y conquistar a todo tipo de diosas, ninfas y simples mortales y a su vez transformaba a sus amantes y amigas para librarlas de los peligros.
Mi historia preferida de este clásico es "Narciso y Eco": Eco era una ninfa que servía a Hera, esposa de Zeus. Eco no paraba de hablar de las conquistas de Zeus y Hera, harta de los cotilleos, la echó la maldición de no poder hablar nunca más, únicamente podría repetir lo que dijera otra persona (explicación del fenómeno eco: cuando estamos en un valle y gritamos "¡hola!" quien nos responde es Eco con otro "¡hola!"). Eco se fue al bosque y allí se encontró con Narciso, el hombre más bello que jamás había existido. Eco intentó hablar con él pero sólo podía repetir lo que éste dijera, así que Narciso, pensando que se estaba burlando de él, la rechazó y se marchó. Eco, llena de pena, se adentró en el bosque y poco a poco se fue marchitando de amor y convirtiéndose en un fantasma que vaga por las montañas y repite todo lo que dicen los viajeros.
Este relato me pareció una bonita forma de explicar el fenómeno del eco a modo de una gran historia de amor que acabó en tragedia, como todas las grandes historias de amor. Así que, si no habéis leído esta obra o sólo conocéis los mitos más populares, os animo a acercaros a Las Metamorfosis ya que no os decepcionará.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Quan es tracta de literatura, mai et pots fiar de les recomanacions. Crec que la lectura és com els perfums: a cadascú li agrada una cosa. I per molt que tú insisteixis i insisteixis en que algú llegeixi una cosa "que és boníssima i que segur que t'agradarà" de vegades hi ha llibres que no entren ni amb aigua calenta.
Tot i això, us vull fer una primera recomanació d'un llibre que em va sorprendre gratament: es tracta de Les Metamorfosis d'Ovidi. Un clàssic. I com a clàssic, pensava que seria un nyap, perquè un parell d'historietes sobre fades i déus estan bé, però un llibre de més de 200 pàgines ple d'aquests contes, millor no. Em vaig haver de llegir aquest llibre per obligació per a una asignatura de la carrera i la veritat és que l'he tornat a llegir un parell de vegades.
El llibre narra una serie de transformacions que van patir els déus clàssics i tota una sèrie de personatges que tenien al voltant. S'atribueix a Ovidi, però en realitat se suposa que l'autor simplement va compilar una sèrie de mites que es transmitien de forma oral. Els déus clàssics, en especial Zeus, solien transformar-se en diversos animals per aconseguir seduir i conquistar a tota mena de deesses, ninfes i simples mortals i a la vegada transformava a les seves amants i amigues per protegir-les dels perills.
La meva història preferida d'aquest clàssic és "Narcís i Eco": Eco era una ninfa que servia a Hera, esposa de Zeus. Eco no parava de parlar sobre les conquestes de Zeus i Hera, farta de tant tafanejar, li va fer la maledicció de no poder parlar mai més, només podria repetir el que li digués una altra persona (explicació del fenòmen eco: quan estem a una vall i cridem "hola!" qui ens contesta és Eco amb un altre "hola!". Eco va marxar al bosc i allà va trobar a Narcís, l'home més bell que mai hagués existit. Eco va intentar parlar amb ell però només podia repetir el que ell li digués, així que Narcís, creient que s'estava burlant d'ell, la va rebutjar i va marxar. Eco, plena de pena, va endinsar-se al bosc i poc a poc va anar consumint-se d'amor i convertint-se en un fantasma que romàn per les muntanyes i repeteix allò que diuen els viatgers.
Aquest relat em va semblar una forma bonica d'explicar el fenòmen de l'eco a mode d'una gran història d'amor que va acabar en tragèdia, com totes les grans històries d'amor. Així que, si no heu llegit aquesta obra o només coneixeu els mites més populars, us animo a acostar-vos a Les Metamorfosis ja que no us decepcionarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario