Cuenta la historia del gato de una panadera que se moja bajo la lluvia y su dueña decide ponerlo al lado del fuego, junto a los panes que prepara. El gato come un pedazo de pan y, con el calor, empieza a subir y a crecer como un pan. Cada vez es más y más grande y los habitantes del pueblo de la panadera le repudian, hasta que un día el río se desborda y el gato, con lo grande que es, hace de dique y salva al pueblo.
La historia es bastante ingenua, pero recuerdo que a ojos de un niño era una pasada pensar que podías tener un gato gigante, incluso una vez mis hermanos y yo pensamos en cebar con masa fresca de pan a algún pobre animalillo para ver si crecía y crecía. Mi madre nos quitó la idea de la cabeza. Lástima.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
El primer llibre del que tinc constància és "El Gat Mog" o El Gato Mog en castellà. Encara el tinc a la meva prestatgeria i li tinc molt afecte. Aquest llibre ens el vam llegir tant els meus germans com jo, i ho llegíem en veu alta perquè la meva mare volia aprendre l'accent català.
Explica la historia del gat d'una fornera que es mulla sota la pluja i la seva propietària decideix posar-lo al costat del foc, al costat del pa que prepara. El gat menja un tros de pa i, amb la calor, comença a pujar i a créixer com un pa. Cada vegada és més i més gran i els habitants del poble de la fornera el repudien, fins que un dia el riu es desborda i el gat, com és tant gran, fa de dic i salva el poble.
La història és bastant ingenua, però recordo que a la vista d'un nen era una passada pensar que podies tenir un gat gegant, fins i tot una vegada els meus germans i jo vam pensar en atipar amb massa fresca de pa a qualsevol animaló per veure si creixia i creixia. Ma mare ens va treure la idea del cap. Llàstima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario