Y ahora que está todo mal... I ara que està tot malament...

¡Buenas!


Hoy traigo una entrada que no sé si es optimista o pesimista, supongo que dependerá de quién la lea y cómo la interprete. Quiero hablar de la importancia de escoger bien una carrera, peliagudo, ¿eh? 


Yo estudié Humanidades en la Universitat Pompeu Fabra, una de esas carreras que nuestro querido Aznar quiso quitar junto con Filología y Historia del Arte porque consideraba que no eran "suficientemente aptas" y no tenían "suficiente demanda". En mi promoción éramos 200 personas y al año siguiente igual, pero vale, guay.


La verdad es que los estudios de Humanidades me encantaron, fue una carrera que disfruté enormemente y que creo que, más allá del valor práctico que pueda tener (y que tiene), es una carrera que da unos valores al alumno que ya no olvida. El estudiante abre una puerta al mundo, aprende a ver las cosas de otra manera, sin occidentalizarlo todo, quitando un poco la maraña de polvo y telarañas con las que se nos presentan la mayoría de culturas que no son la nuestra. Recuerdo esos cuatro años con un cariño tremendo y ojalá pudiera volver a empezarla porque disfruté cada una de sus asignaturas. 


Ahora bien, llega el momento de terminar la carrera y salir al mundo laboral. Mejor dicho, llega el momento de terminar la carrera justo en el momento más álgido de la crisis y salir al mundo laboral. Es ahí cuando te das cuenta de que tu carrera no vale un pimiento. Ya sé que me diréis que ninguna carrera vale un pimiento en este momento, pero no es cierto. Algunas valen un tomate, incluso un kilo de alcachofas.


¿Cuáles valen más que otras? Pues las típicas que siempre han tenido salida, como por ejemplo Administración y Dirección de Empresas. Cuando terminé la carrera y me di cuenta de que tenía una mano delante y otra detrás, pensé que quizás había escogido una carrera equivocada, que me había dejado llevar. Humanidades era una carrera de la cual nunca me había arrepentido, pero era meterme en Infojobs y llorar de pena porque (probadlo) si ponéis Humanidades en el motor de búsqueda de Infojobs, las ofertas que os da es de comercial o de dependiente de charcutería (verídico). 


Así que, en mi tragedia personal, empecé a pensar que ojalá hubiera sido menos idealista y me hubiera metido en ADE, como todos. Ojo, con esto no quiero decir que ADE sea una mala carrera ni menospreciar a quienes la han hecho, simplemente digo que es una carrera a la que mucha gente se acoge sólo porque tiene salida, no por verdadera vocación. 


Entonces pensé: ¿pero qué me pasa? ¿voy a dejar que la situación económica me haga renegar de aquello que siempre he querido hacer? ¡No! Así que desde aquí quiero que todos los arqueólogos, químicos, licenciados en Historia del Arte, sociólogos, antropólogos, humanistas, filólogos, matemáticos, filósofos, músicos, bibliotecarios y un largo etcétera de licenciados con carreras sin aparente salida pero con verdadera vocación os sintáis muy orgullosos de aquello que estudiasteis y no dejéis que la sociedad os diga qué tenéis que ser y que no. Arriba soñadores, nosotros somos los valientes, los que aún creen. Eso sí, sin trabajo.


Así que cuando alguien con aire de superioridad me pregunta para qué sirve la carrera de Humanidades, yo sonrío y pienso por dentro "ignorante, no tengo palabras para describirte qué significó para mí esa carrera...", pero me callo y digo: "para ganar al Trivial...".


¡Ánimo!


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Bones!

Avui porto una entrada que no sé si és optimista o pessimista, suposo que dependrà de qui la llegeixi i com la interpreti. Vull parlar de la importància d'escollir bé una carrera, espinós, eh?

Jo vaig estudiar Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, una d'aquelles carreres que el nostre estimat Aznar va voler treure juntament amb Filologia i Història de l'Art perquè considerava que no eren "prou aptes" i no tenien "prou demanda". En la meva promoció érem 200 persones i a l'any següent igual, però vale, guai.

La veritat és que els estudis d'Humanitats em van encantar, va ser una carrera que vaig gaudir enormement i que crec que, més enllà del valor pràctic que pugui tenir (i que té), és una carrera que dóna uns valors a l'alumne que ja no oblida. L'estudiant obre una porta al món, aprèn a veure les coses d'una altra manera, sense occidentalizar-ho tot, traient una mica l'embolic de pols i teranyines amb les que se'ns presenten la majoria de cultures que no són la nostra. Recordo aquests quatre anys amb un afecte enorme i tant de bo pogués tornar a començar-la perquè vaig gaudir cadascuna de les seves assignatures.

Ara bé, arriba el moment d'acabar la carrera i sortir al món laboral. Més ben dit, arriba el moment d'acabar la carrera just en el moment més àlgid de la crisi i sortir al món laboral. És aquí quan t'adones que la teva carrera no val un pebrot. Ja sé que em direu que cap carrera val un pebrot en aquest moment, però no és cert. Algunes valen un tomàquet, fins i tot un quilo de carxofes.

Quines valen més que altres? Doncs les típiques que sempre han tingut sortida, com ara Administració i Direcció d'Empreses. Quan vaig acabar la carrera i em vaig adonar que tenia una mà davant i una altra al darrere, vaig pensar que potser havia escollit una carrera equivocada, que m'havia deixat portar. Humanitats era una carrera de la qual mai m'havia penedit, però era ficar-me a Infojobs i plorar de pena perquè (proveu) si poseu Humanitats en el motor de cerca d'Infojobs, les ofertes que us dóna és de comercial o de dependent de xarcuteria ( verídic).

Així que, en la meva tragèdia personal, vaig començar a pensar que tant de bo hagués estat menys idealista i m'hagués ficat en ADE, com tots. Compte, amb això no vull dir que ADE sigui una mala carrera ni menysprear als qui l'han fet, simplement dic que és una carrera a la que molta gent s'acull només perquè té sortida, no per veritable vocació.

Llavors vaig pensar: però què em passa? ¿Vaig a deixar que la situació econòmica em faci renegar d'allò que sempre he volgut fer? No! Així que des d'aquí vull que tots els arqueòlegs, químics, llicenciats en Història de l'Art, sociòlegs, antropòlegs, humanistes, filòlegs, matemàtics, filòsofs, músics, bibliotecaris i un llarg etcètera de llicenciats amb carreres sense aparent sortida però amb veritable vocació us sentiu molt orgullosos d'allò que vau estudiar i no deixeu que la societat us digui què heu de ser i que no. Amunt somiadors, nosaltres som els valents, els que encara creuen. Això sí, sense feina.

Així que quan algú amb aire de superioritat em pregunta per a què serveix la carrera d'Humanitats, jo somric i penso per dins "ignorant, no tinc paraules per descriure't què va significar per a mi aquesta carrera ...", però callo i dic: "per guanyar al Trivial .. . ".

Ànim!