¡Buenas!
¡Ya
tocaba una entrada! Esta vez hablando de El psicoanalista de John
Katzenbach. Esta novela me la regaló una muy querida amiga mía, una
de esas compañeras de trabajo que entran en tu vida sin darte cuenta
y que después no puedes vivir sin ella. Me lo regaló porque ella
estudió Psicología y yo a cambio le regalé La Sombra del Viento,
de Carlos Ruiz Zafón.
La
novela narra la historia de un psicoanalista viudo de mediana edad y
que tiene una consulta de clase media – alta. Tiene una vida
tranquila y unos pacientes fijos, la típica vida de un cincuentón
que se dedica al trabajo y a la pesca en su tiempo libre. Un buen día
recibe en su consulta una carta en la que le dicen que en una semana
se habrá suicidado o sino un miembro de su familia morirá. Pam. En
este momento me quedé un poco a cuadros porque indudablemente
empiezas a pensar: ¿Vale más mi vida que la de cualquiera de mis
familiares? ¿Qué haría yo? ¿Me sacrificaría?
Al
principio se lo toma en broma, pero una parte de él se pone en
alerta y decide ponerse en contacto con su familia (a la cual nunca
visita) por si acaso. Sus familiares se sorprenden de la llamada y le
dicen que no han tenido ningún tipo de accidente, así que el
psicoanalista decide pasar del tema. Pero a los pocos días recibe
una llamada de uno de sus sobrinos: la hija de uno de ellos ha
recibido una carta con imágenes pornográficas. Este incidente hace
saltar todas las alarmas y entonces el médico empieza a hacer una
búsqueda exhaustiva de quién puede guardarle rencor y por qué.
Ahí
no acaban los problemas de este pobre hombre: uno de sus pacientes
más fieles se tira a las vías del tren y él sospecha que no ha
sido un suicidio ya que su paciente no mostraba ese tipo de conducta,
así que ya se empieza a preocupar de verdad porque, quien quiera que
le envió la carta - amenaza, ya ha matado a una persona.
Nuestro
cincuentón ya está de los nervios, pero aún le espera una
desgracia más: recibe una carta del Colegio de Psicólogos en el
cual le dicen que ha sido acusado de abuso sexual por parte de una de
sus pacientes. Le adjuntan una carta en la cual la paciente describe
todo tipo de conductas sexuales por parte del médico, describiendo
además cómo es su consulta para que no quepa duda de que ella ha
estado con él.
Todas
estas desgracias en menos de una semana. Si en ese momento se
suicidara nadie lo investigaría ya que la vida del psicoanalista se
ha ido al traste en muy poco tiempo: un paciente suyo ha muerto, otro
le ha acusado de abuso sexual, el Colegio de Psicólogos le quiere
cerrar la consulta y llevarle a juicio para quitarle la licencia...
Quien quiera que le amenace lo tenía todo muy bien pensado...
Y
hasta aquí puedo leer. No os quiero destripar más la novela. En
este momento es cuando empieza lo bueno: ¿Se suicidará? Si no lo
hace, ¿quién morirá? ¿Cómo descubrirá quién está detrás de
todo en menos de una semana? ¿Fingirá su muerte? ¿Por qué le
quieren matar?
La
verdad es que esta obra me encantó. Es una de esas novelas que
empiezas y ya no puedes soltar. A medida que sabes más sobre la vida
del médico descubres que en ocasiones no sabes realmente quién es
víctima y quién verdugo. Es muy inquietante y en muchos momentos
estás completamente perdido porque no tienes ni idea de por dónde
te va a salir el autor. Normalmente, a medida que lees un libro, vas
viendo más o menos cómo puede ser el desenlace, pero aquí no,
hasta las últimas 20 páginas no tienes ni idea de cómo va a
terminar.
Muy
muy recomendable.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bones!
Ja tocava una entrada! Aquest cop parlant de El Psicoanalista de John Katzenbach. Aquesta novel · la me la va regalar una molt estimada amiga meva, una d'aquestes companyes de treball que entren en la teva vida sense adonar-te'n i que després no pots viure sense ella. Em va regalar perquè ella va estudiar Psicologia i jo a canvi li vaig regalar L'Ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón.
La novel · la narra la història d'un psicoanalista vidu de mitjana edat i que té una consulta de classe mitjana – alta. Té una vida tranquil · la i uns pacients fixos, la típica vida d'un home de cinquanta anys que es dedica al treball i a la pesca en el seu temps lliure. Un bon dia rep a la seva consulta una carta en què li diuen que en una setmana s'haurà suïcidat o sinó un membre de la seva família morirà. Pam.En aquest moment em vaig quedar una mica a quadres perquè indubtablement comences a pensar: Val més la meva vida que la de qualsevol dels meus familiars? Què faria jo? Em sacrificaria?
Ja tocava una entrada! Aquest cop parlant de El Psicoanalista de John Katzenbach. Aquesta novel · la me la va regalar una molt estimada amiga meva, una d'aquestes companyes de treball que entren en la teva vida sense adonar-te'n i que després no pots viure sense ella. Em va regalar perquè ella va estudiar Psicologia i jo a canvi li vaig regalar L'Ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón.
La novel · la narra la història d'un psicoanalista vidu de mitjana edat i que té una consulta de classe mitjana – alta. Té una vida tranquil · la i uns pacients fixos, la típica vida d'un home de cinquanta anys que es dedica al treball i a la pesca en el seu temps lliure. Un bon dia rep a la seva consulta una carta en què li diuen que en una setmana s'haurà suïcidat o sinó un membre de la seva família morirà. Pam.En aquest moment em vaig quedar una mica a quadres perquè indubtablement comences a pensar: Val més la meva vida que la de qualsevol dels meus familiars? Què faria jo? Em sacrificaria?
Al principi s'ho pren de broma, però una part d'ell es posa en alerta i decideix posar-se en contacte amb la seva família (a la qual mai visita) per si de cas. Els seus familiars es sorprenen de la trucada i li diuen que no han tingut cap tipus d'accident, així que el psicoanalista decideix passar del tema. Però als pocs dies rep una trucada d'un dels seus nebots: la filla d'un d'ells ha rebut una carta amb imatges pornogràfiques. Aquest incident fa saltar totes les alarmes i llavors el metge comença a fer una recerca exhaustiva de qui pot guardar-li rancor i per què.
Aquí
no acaben els problemes d'aquest pobre home: un dels seus pacients
més fidels es llença a les vies del tren i ell sospita que no ha
estat un suïcidi ja que el seu pacient no mostrava aquest tipus de
conducta, així que ja es comença a preocupar-se de veritat perquè,
qui vulgui que li va enviar la carta - amenaça, ja ha matat una
persona.
El nostre home de cinquanta anys ja està dels nervis, però encara li espera una desgràcia més: rep una carta del Col · legi de Psicòlegs en la qual li diuen que ha estat acusat d'abús sexual per part d'una dels seus pacients. Li adjunten una carta en la qual la pacient descriu tot tipus de conductes sexuals per part del metge, descrivint a més com és la seva consulta perquè no hi hagi cap dubte que ella ha estat amb ell.
Totes aquestes desgràcies en menys d'una setmana. Si en aquest moment se suïcidés ningú ho investigaria ja que la vida del psicoanalista s'ha anat a orris en molt poc temps: un pacient seu ha mort, un altre l'ha acusat d'abús sexual, el Col · legi de Psicòlegs li vol tancar la consulta i portar-lo judici per llevar-li la llicència ... Qui vulgui que li amenaci ho tenia tot molt ben pensat ...
I fins aquí puc llegir. No us vull esbudellar més la novel · la. En aquest moment és quan comença el millor: Es suïcidarà? Si no ho fa, qui morirà? Com descobrirà qui està darrere de tot en menys d'una setmana? ¿Fingirà la seva mort? Per què el volen matar?
El nostre home de cinquanta anys ja està dels nervis, però encara li espera una desgràcia més: rep una carta del Col · legi de Psicòlegs en la qual li diuen que ha estat acusat d'abús sexual per part d'una dels seus pacients. Li adjunten una carta en la qual la pacient descriu tot tipus de conductes sexuals per part del metge, descrivint a més com és la seva consulta perquè no hi hagi cap dubte que ella ha estat amb ell.
Totes aquestes desgràcies en menys d'una setmana. Si en aquest moment se suïcidés ningú ho investigaria ja que la vida del psicoanalista s'ha anat a orris en molt poc temps: un pacient seu ha mort, un altre l'ha acusat d'abús sexual, el Col · legi de Psicòlegs li vol tancar la consulta i portar-lo judici per llevar-li la llicència ... Qui vulgui que li amenaci ho tenia tot molt ben pensat ...
I fins aquí puc llegir. No us vull esbudellar més la novel · la. En aquest moment és quan comença el millor: Es suïcidarà? Si no ho fa, qui morirà? Com descobrirà qui està darrere de tot en menys d'una setmana? ¿Fingirà la seva mort? Per què el volen matar?
La
veritat és que aquesta obra em va encantar. És una d'aquelles novel
· les que comences i ja no pots deixar anar. A mesura que saps més
sobre la vida del metge descobreixes que de vegades no saps realment
qui és víctima i qui botxí.És molt inquietant i en molts moments
estàs completament perdut perquè no tens ni idea de per on et
sortirà l'autor. Normalment, a mesura que llegeixes un llibre, vas
veient més o menys com pot ser el desenllaç, però aquí no, fins a
les últimes 20 pàgines no tens ni idea de com va a acabar.
Molt molt recomanable.
Molt molt recomanable.
Yo la leí hace bastante tiempo, como 2 o 3 años, sino más, y me encantó, una de las mejores novelas policiacas que he leido junto con "La historia del loco" también de Katzenbach.
ResponderEliminarNosotros también analizamos esta novela y "La historia del loco" en nuestro blog =P jajaja
sí, lo vi en tu blog y te dejé un comentario. La verdad es que me gustó la entrada de La historia del loco, pero una amiga mía me dijo que es una patata :S ¿tú me lo recomiendas?
ResponderEliminar¡Gracias por comentar!
Oh no nos salio el comentario, lo sentimos =S=S
EliminarA mi me gusto bastante y si te gustó el psicoanalista si te lo recomendaria =)
Vale, una cosa, vosotras dos, creo que voy a terne que dejar de leer durante un tiempo vuestros blogs... ¡Mi lista de libros por leer se va hacer interminable! Otro más para la lista, si es que soy muy fácil de picar... :( Pero bueno, no dejaré de leer vuestros blogs, aunque ciertas circunstancias a veces me lo impidan y tenga que leerlos con retraso... Ah, Cristina, Sombra, Sooombra, La Sombra del Viento, El Nombre del Viento ya sabes de quien es ;)
ResponderEliminarJajajaja, me he reído un montón con lo de "sooombra", al principio no lo entendía hasta que he visto que había puesto el título mal! mi subconsciente todavía va dando tumbos por Imre!!! Ahora mismo lo rectifico, muchos besos!
Eliminar