¡Buenas!
Hacía
mucho que no escribía una entrada nueva, es lo que tiene Semana
Santa... Hoy traigo una recomendación muy pero que muy buena. Ya sé
que siempre digo lo mismo (y siempre es verdad), pero esta vez es
diferente: hoy traigo un libro ameno, entretenido, divertido,
misterioso y muy pero que muy bien redactado. Se trata de El nombre
del viento, de Patrick Rothfuss. Este libro fue un bombazo, un best –seller inesperado que se coló en las listas de los más vendidos de
la noche a la mañana y que fue traducido a un montón de idiomas
(entre ellos, al catalán). Este año han sacado la segunda parte, El
temor de un hombre sabio, y ya me tiene enganchadísima.
El
libro cuenta la historia de Kvothe, un hombre legendario que, según
quien cuente su historia, se convierte en héroe o en villano. Se
supone que Kvothe fue un gran arcanista que dominaba el nombre del
viento, pero, como todo, la historia de cada uno se puede tergiversar
y pasar de la alegría a la tragedia (¿cuántas veces has salido con
un amigo a tomar algo de forma inocente y al día siguiente alguien
ha dicho que habíais terminado en la parte de atrás de su coche?
Pues eso). Todas las historias cambian según quién las cuente y
cuánta fantasía le aporte y Kvothe, cansado de tantas invenciones,
decide dejar de lado sus poderes y dedicarse a regentar una pequeña
posada en la que no tiene ningún tipo de aspiración heróica, pero
en la cual está feliz.
Un
buen día llega un redactor, un Cronista, que le reconoce al
instante. Cronista sabe que el dueño de esa taberna no es quien dice
ser y desenmascara a Kvothe. Cronista le propone un trato: que le
dicte de primera mano toda su biografía para que ya nadie más tenga
dudas sobre quién ha sido Kvothe y cuál ha sido su historia. Es ahí
donde empieza un relato alucinante desde la infancia de Kvothe con
sus padres hasta su entrada en la universidad y la adquisición de
sus poderes mágicos.
De
verdad, este libro no tiene desperdicio. Da igual que no te interese
la literatura fantástica, está redactado de una forma tan sencilla
y rápida que cuando te quieras dar cuenta ya llevarás la mitad del
llibro leída. Es un tocho de más de 500 páginas, pero cuando
llegas al final tienes ganas de 500 páginas más. Las descripciones
son perfectas y los diálogos son tan graciosos y conseguidos que
parece que tú mismo estás sentado a la mesa con los protagonistas.
Muy
muy recomendable.
Bones!
Feia molt que no escrivia una entrada nova, és el que té Setmana Santa ... Avui porto una recomanació molt i molt bona. Ja sé que sempre dic el mateix (i sempre és veritat), però aquest cop és diferent: avui porto un llibre amè, entretingut, divertit, misteriós i molt i molt ben redactat. Es tracta de El nom del vent, de Patrick Rothfuss. Aquest llibre va ser una bomba, un best - seller inesperat que es va colar en les llistes dels més venuts de la nit al dia i que va ser traduït a un munt d'idiomes (entre ells, al català). Aquest any ha sortit la segona part, El temor d'un home savi, i ja em té enganxadíssima.
El llibre explica la història de Kvothe, un home llegendari que, segons qui expliqui la seva història, es converteix en heroi o en dolent. Se suposa que Kvothe va ser un gran arcanista que dominava el nom del vent, però, com tot, la història de cada un es pot tergiversar i passar de l'alegria a la tragèdia (quantes vegades has sortit amb un amic a prendre alguna cosa de manera innocent i l'endemà algú ha dit que havíeu acabat a la part del darrere del seu cotxe? Doncs això).Totes les històries canvien segons qui les expliqui i quanta fantasia li aporti i Kvothe, cansat de tantes invencions, decideix deixar de banda els seus poders i dedicar-se a regentar una petita posada en la qual no té cap mena d'aspiració heroica, però en la qual està feliç.
Feia molt que no escrivia una entrada nova, és el que té Setmana Santa ... Avui porto una recomanació molt i molt bona. Ja sé que sempre dic el mateix (i sempre és veritat), però aquest cop és diferent: avui porto un llibre amè, entretingut, divertit, misteriós i molt i molt ben redactat. Es tracta de El nom del vent, de Patrick Rothfuss. Aquest llibre va ser una bomba, un best - seller inesperat que es va colar en les llistes dels més venuts de la nit al dia i que va ser traduït a un munt d'idiomes (entre ells, al català). Aquest any ha sortit la segona part, El temor d'un home savi, i ja em té enganxadíssima.
El llibre explica la història de Kvothe, un home llegendari que, segons qui expliqui la seva història, es converteix en heroi o en dolent. Se suposa que Kvothe va ser un gran arcanista que dominava el nom del vent, però, com tot, la història de cada un es pot tergiversar i passar de l'alegria a la tragèdia (quantes vegades has sortit amb un amic a prendre alguna cosa de manera innocent i l'endemà algú ha dit que havíeu acabat a la part del darrere del seu cotxe? Doncs això).Totes les històries canvien segons qui les expliqui i quanta fantasia li aporti i Kvothe, cansat de tantes invencions, decideix deixar de banda els seus poders i dedicar-se a regentar una petita posada en la qual no té cap mena d'aspiració heroica, però en la qual està feliç.
Un
bon dia arriba un redactor, un Cronista, que el reconeix a l'instant.
Cronista sap que l'amo d'aquesta taverna no és qui diu ser i
desemmascara a Kvothe. Cronista li proposa un tracte: que li dicti de
primera mà tota la seva biografia per a que ja ningú tingui més
tingui dubtes sobre qui ha estat Kvothe i quina ha estat la seva
història. És aquí on comença un relat al · lucinant des de la
infantesa de Kvothe amb els seus pares fins a la seva entrada a la
universitat i l'adquisició dels seus poders màgics.
De veritat, aquest llibre no té desperdici. Tant és que no t'interessi la literatura fantàstica, està redactat d'una forma tan senzilla i ràpida que quan et vulguis adonar ja portaràs la meitat del llibre llegida. És un totxo de més de 500 pàgines, però quan arribes al final tens ganes de 500 pàgines més. Les descripcions són perfectes i els diàlegs són tan graciosos i aconseguits que sembla que tu mateix estàs assegut a taula amb els protagonistes.
Molt molt recomanable.
De veritat, aquest llibre no té desperdici. Tant és que no t'interessi la literatura fantàstica, està redactat d'una forma tan senzilla i ràpida que quan et vulguis adonar ja portaràs la meitat del llibre llegida. És un totxo de més de 500 pàgines, però quan arribes al final tens ganes de 500 pàgines més. Les descripcions són perfectes i els diàlegs són tan graciosos i aconseguits que sembla que tu mateix estàs assegut a taula amb els protagonistes.
Molt molt recomanable.
¡Buenas! Te voy a acosar un poquito hoy en el blog xD
ResponderEliminarPrimeramente decir que me ha entrado un no sé y un qué sé yo cuando he visto esta entrada, ¡Dios, justo ahora que me estoy leyendo la segunda parte! Llevo una semana con él y ya sólo me quedan unas 200 páginas, leo como unas cien, ciento y pico cada día.
El nombre del viento es... Pero es... Puaf! Un poco más y me lo llego a leer de un tirón en dos días (pero tenía otras cosas que atender así que...) Yo todavía estoy fascinada con lo mucho que llegan a enganchar ciertas historias. Cómo es posible que te guste tanto algo que alguien se ha sacado de su cabeza, ¡si normalmente las personas no estamos de acuerdo en casi nada!
Bueno, cuando termines la segunda parte tienes que prometer que harás entrada, se dice que las segundas partes nunca son buenas, pero esta... está no, la estoy devorando y cuando no estoy leyendo estoy pensando en lo siguiente que pasará.