Chat con George R.R Martin - Xat amb George R.R Martin

¡Buenas!

Hoy os traigo una entrada un tanto diferente: se trata de la transcripción de un chat con George R.R Martin del 18 de Marzo de 1999. ¿Qué tiene de particular este chat? Pues resulta que en aquellos tiempos (con la tontería ya han pasado 15 años), el ahora conocidísimo autor de la conocidísima saga "Canción de Hielo y Fuego" no era tan conocido y el buen hombre soltaba más detalles sobre cómo se iban a desarrollar los libros.

George R.R Martin ahora se muestra mucho más críptico que hace 15 años, quizás porque los productores de la serie no quiere que desvele cómo va a ir a la trama, no lo sé. La cuestión es que el chat es muy divertido y sobretodo explica cómo es el proceso de redacción de los libros, qué estructura siguen, cuántos libros van a componer toda la saga, etc.

Os dejo el link, ¡de verdad que no tiene desperdicio!
http://lossietereinos.com/transcripcion-de-un-chat-con-george-r-r-martin-el-18-de-marzo-de-1999/

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Bones!

Avui us porto una entrada una mica diferent: es tracta de la transcripció d'un xat amb George RR Martin del 18 de març de 1999. Què té de particular aquest xat? Doncs resulta que en aquells temps (amb la tonteria ja han passat 15 anys), l'ara conegudíssim autor de la conegudíssima saga "Cançó de Gel i Foc" no era tan conegut i el bon home deixava anar més detalls sobre com s'anaven a desenvolupar els llibres.

George R.R Martin ara es mostra molt més críptic que fa 15 anys, potser perquè els productors de la sèrie no vol que reveli com anirà la trama, no ho sé. La qüestió és que el xat és molt divertit i sobretot explica com és el procés de redacció dels llibres, quina estructura segueixen, quants llibres van a compondre tota la saga, etc.

Us deixo el link, de debò que no té desperdici!
http://lossietereinos.com/transcripcion-de-un-chat-con-george-r-r-martin-el-18-de-marzo-de-1999/

La Corte de los Espejos - La Cort dels Miralls

¡Buenas!

Hoy os traigo por primera vez en este blog la reseña de un libro que no recomiendo para nada. No me suelo llevar chascos con los libros porque a) me gusta mucho leer y prácticamente cualquier lectura que me des me parece amena y b) los libros que compro/los que me regalan suelen haber recibido siempre muy buenas críticas y me los compro/regalan por recomendación.

Pero este no es el caso de La Corte de los Espejos. Una amiga me lo regaló por mi cumpleaños ya que ella sabía que me gustaba la historia de Kvothe y vio que este libro salía como "lectura relacionada" con el libro de Kvothe. Cierto es que esta amiga mía no suele leer mucho así que pensó: es literatura fantástica, seguro que le gusta.

Ay amigos, ¡menudo chasco! Si os digo la verdad a día de hoy todavía no sé de qué va este libro. Simplemente no lo sé. Me lo he leído enterito y he estado 600 páginas intentando saber cuál era el argumento de la trama, pero no hay manera. Hay muchas hadas, pero también hay duendes, y también hay centauros y gente que se transforma en gato y unos tipos llamados Ancestrales... En fin, un batiburrillo de especies fantásticas que no hay Dios que lo entienda. ¡¡Y eso que yo soy lectora habitual de literatura fantástica!!

Realmente me sabe mal hacer una valoración negativa de una obra porque entiendo que la autora le ha puesto tiempo, ganas, ambición e ilusión a toda esta historia, pero sinceramente no funciona. Hay momentos en los que los diálogos estan muy bien, pero le falta cohesión a todo el conjunto. La Corte de los Espejos contará con una segunda parte así que tendremos que esperar a ver si entre las dos novelas conseguimos entender la historia completa.

¡Otra vez será!

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Bones !

Avui us porto per primera vegada en aquest bloc la ressenya d'un llibre que no recomano per a res. No em porto desenganys amb els llibres perquè a) m'agrada molt llegir i pràcticament qualsevol lectura que em donis em sembla amena i b) els llibres que compro / els que em regalen solen haver rebut sempre molt bones crítiques i me'ls compro / regalen per recomanació .

Però aquest no és el cas de La Cort dels Miralls . Una amiga me'l va regalar pel meu aniversari ja que ella sabia que m'agradava la història de Kvothe i va veure que aquest llibre sortia com " lectura relacionada" amb el llibre de Kvothe. És cert que aquesta amiga meva no sol llegir molt així que va pensar: és literatura fantàstica, segur que li agrada .

Ai amics, quin desengany! Si us dic la veritat a dia d'avui encara no sé de què va aquest llibre. Simplement no ho sé. L' he llegit sencer i he estat 600 pàgines intentant saber quin era l'argument de la trama, però no hi ha manera. Hi ha moltes fades, però també hi ha follets, i també hi ha centaures i gent que es transforma en gat i uns tipus anomenats Ancestrals... En fi, un batibull d'espècies fantàstiques que no hi ha Déu que ho entengui. ¡¡I això que jo sóc lectora habitual de literatura fantástica!!

Realment em sap greu fer una valoració negativa d'una obra perquè entenc que l'autora li ha posat temps , ganes, ambició i il · lusió a tota aquesta història, però sincerament no funciona. Hi ha moments en què els diàlegs estan molt bé, però li falta cohesió a tot el conjunt. La Cort dels Miralls comptarà amb una segona part així que haurem d'esperar a veure si entre les dues novel·les aconseguim entendre la historia sencera.

Una altra vegada serà !