¡Buenas!
Perdón, perdón y mil veces perdón por haber tardado tanto en actualizar el blog. Dicho esto, hoy toca la entrada dedicada a La Sangre de los Elfos, tercer libro de la Saga de Geralt de Rivia. Este libro marca un antes y un después ya que los dos libros anteriores (El Último Deseo y La Espada del Destino) eran cuentos inconexos sobre Geralt de Rivia y sus andanzas, pero La Sangre de los Elfos es el primer libro en el que se empieza a narrar de forma lineal la historia de Ciri, Yennefer y Geralt.
Lo primero que tenéis que saber es que la historia de esos tres no es nada fácil de contar, de hecho se vuelve bastante rebuscada a medida que pasan los capítulos. Es una historia compleja que se remonta a muchos siglos atrás y en la que el destino ha estado siempre presente. Pero de momento, en este libro nos explican cómo es la relación de Geralt con Ciri y hasta qué punto la vida y la muerte de esta niña tan singular puede influir en el destino del mundo.
En este libro descubrimos a un Geralt más humano, muy implicado en la educación de Ciri y con una gran voluntad por darle valores adecuados a los tiempos que le van a tocar vivir. Como todo padre primerizo tomará malas decisiones y no comprenderá del todo cómo tiene que tratar con una adolescente, pero la relación entre él y Ciri será en todo momento muy tierna y amena. Ciri, que tendría que ser una niña boba que se ha criado en un palacio entre algodones, poco a poco dejará al descubierto un carácter fuerte e irónico que hace que nos partamos de risa con más de una contestación.
Descubriremos a una nueva hechicera llamada Triss que dará mucho que hablar ya que nos explican que durante un tiempo Geralt engañó a Yennefer con ella, así que la relación entre ambos en más que tensa. Triss sigue enamorada de Geralt, pero Geralt (pobre infeliz) sólo tiene ojitos para Yennefer, pese a todo.
Geralt, preocupado por la formación de Ciri, decide instruirla en el arte de la espada para que pueda defenderse durante los tiempos de guerra que estan por llegar. Una vez la niña ya ha conseguido moverse con agilidad y rapidez, recurre a Yennefer para que le enseñe el arte de la magia. La relación entre Yennefer y Ciri es tensa al principio porque ambas tienen un carácter muy fuerte, pero al final acaban desarrollando una relación madre - hija de lo más enternecedora por el bien de Geralt.
Resumiendo, este libro nos muestra cómo Ciri cambia las vidas de Geralt y Yennefer, convirtiéndolos de repente en padre y madre y sabiendo que ahora tienen que preocuparse por alguien más que por ellos mismos. Por otro lado, Ciri empieza a mostrar todo su potencial y ¡el lector ya puede ver que más adelante esta cría va a repartir hostias como panes!
Hasta aquí mi entrada de hoy, tiene poquitos spoilers así que no os quejéis. Lo que más me gusta de esta saga es que a partir de este libro ya empezamos a saber de qué pasta está hecho Geralt de Rivia y no, no os llevéis a engaño, no es un simple brujo.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bones!
Perdó , perdó i mil vegades perdó per haver trigat tant a actualitzar el bloc. Dit això , avui toca l'entrada dedicada a La Sang dels Elfs, tercer llibre de la Saga de Geralt de Rivia. Aquest llibre marca un abans i un després ja que els dos llibres anteriors ( L'Últim Desig i L'Espasa del Destí ) eren contes inconnexos sobre Geralt de Rivia i les seves aventures , però La Sang dels Elfs és el primer llibre en què comença a narrar de manera lineal la història de Ciri, Yennefer i Geralt.
El primer que heu de saber és que la història d'aquests tres no és gens fàcil d'explicar , de fet es torna bastant rebuscada a mesura que passen els capítols . És una història complexa que es remunta a molts segles enrere i en què el destí hi ha estat sempre present. Però de moment, en aquest llibre ens expliquen com és la relació de Geralt amb Ciri i fins a quin punt la vida i la mort d'aquesta nena tan singular pot influir en el destí del món .
En aquest llibre descobrim un Geralt més humà , molt implicat en l'educació de Ciri i amb una gran voluntat per donar-li valors adequats als temps que li tocaran viure . Com tot pare primerenc prendrà males decisions i no comprendrà del tot com ha de tractar amb una adolescent , però la relació entre ell i Ciri serà en tot moment molt tendra i amena. Ciri, que hauria de ser una nena babau que s'ha criat en un palau entre cotons, a poc a poc deixarà al descobert un caràcter fort i irònic que fa que ens partim de riure amb més d'una resposta .
Descobrirem a una nova bruixa anomenada Triss que donarà molt que parlar ja que ens expliquen que durant un temps Geralt va enganyar Yennefer amb ella , així que la relació entre tots dos en més que tensa. Triss segueix enamorada de Geralt , però Geralt (pobre infeliç) només té ullets per Yennefer , malgrat tot.
Geralt , preocupat per la formació de Ciri , decideix instruir-la en l'art de l'espasa perquè pugui defensar-se durant els temps de guerra que estan per arribar. Un cop la nena ja ha aconseguit moure amb agilitat i rapidesa, recorre a Yennefer perquè li ensenyi l'art de la màgia. La relació entre Yennefer i Ciri és tensa al principi perquè totes dues tenen un caràcter molt fort, però al final acaben desenvolupant una relació mare - filla d'allò més entendridora pel bé de Geralt .
Resumint, aquest llibre ens mostra com Ciri canvia les vides de Geralt i Yennefer , convertint-los de cop en pare i mare i sabent que ara han de preocupar per algú més que per ells mateixos. D'altra banda , Ciri comença a mostrar tot el seu potencial i ¡ el lector ja pot veure que més endavant aquesta cria va a repartir hòsties com pans!
Fins aquí la meva entrada d'avui , té poquets spoilers així que no us queixeu . El que més m'agrada d'aquesta saga és que a partir d'aquest llibre ja comencem a saber de quina pasta està fet Geralt de Rivia i no, no us porteu a engany, no és un simple bruixot .
